El passat 1 de febrer, el parlament del Principat va aprovar una nova legislació que ha generat un considerable debat en l’esfera política i econòmica del país. Es tracta de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera en béns immobles, una mesura dissenyada per a abordar el creixent fenomen de la inversió estrangera en el mercat immobiliari local.

Aquesta llei sorgeix com a resposta a la preocupació per l’augment de la inversió estrangera en propietats, així com a la necessitat d’establir un model urbanístic més equilibrat. A més, es busca fer front al marcat dèficit i encariment de l’habitatge que ha afectat els ciutadans i residents en els últims anys.

Si bé es reconeix el paper positiu que la inversió estrangera ha exercit en el creixement econòmic del país des de l’aprovació de la Llei de 2008, també s’han fet evidents els seus efectes col·laterals, especialment en termes d’encariment i escassetat d’habitatge.

Els grups parlamentaris majoritaris han recolzat aquesta mesura com un pas necessari per a controlar la inversió estrangera en el sector immobiliari. L’impost, que oscil·la entre un 3% i un 10% sobre el valor real de la inversió, s’aplicarà de manera progressiva segons el nombre d’unitats immobiliàries adquirides. S’espera que aquesta mesura no sols desacceleri la inversió estrangera, sinó que també generi ingressos significatius per a l’Estat, estimats en cinc milions d’euros per a l’any 2024.

Un dels aspectes destacats d’aquesta llei és el seu abast inclusiu. S’ha previst que tots els residents amb menys de tres anys de residència estiguin obligats a tributar l’impost, amb la finalitat d’evitar que els nous residents eludeixin aquesta obligació fiscal. A més, les empreses andorranes amb una participació significativa d’inversors estrangers també estaran subjectes a aquest impost, igual que les empreses estrangeres que formin part d’un mateix grup empresarial.

Aquesta mesura ha estat el resultat d’un intens treball per part del Govern i els grups parlamentaris majoritaris per a garantir la seva implementació efectiva. S’han establert mecanismes per a evitar l’elusió fiscal i s’han previst disposicions que garanteixin un tractament equitatiu per a tots els contribuents.

En última instància, aquesta llei no sols busca frenar la inversió estrangera en el mercat immobiliari, sinó també servir com un catalitzador per a la inversió en projectes d’habitatge i diversificació econòmica. Representa un esforç concertat per a abordar els desafiaments actuals i establir les bases per a un creixement sostenible i equitatiu en el futur.